Tinc la paternitat molt curta…

Fa un parell de dies que vaig tornar a la feina, i des de llavors estic molt trist (exagerant com és habitual…)

Justament avui m’ha vingut a la memòria la notícia de fa uns tres anys que parlava sobre la maternitat de la Vicepresidenta de l’estat Soraya Sáez de Santamaria. Per qui no ho sàpiga, aquesta senyora va donar a llum, i al cap de deu o onze dies ja estava a la feina. El mitjans de comunicació lliberals van córrer a elogiar l’actitud d’una dona que, tot i la lacra d’haver estat mare en el món laboral, no feia el paràsit i tornava a la feina de seguida. Doncs a casa meva (en aquella època jo estava a l’atur i l’Ariadna ja estava embarassada del Max) ens vam indignar i molt, de fet l’Ariadna cada cop que la veu per la televisió comença a dir coses molt inapropiades però molt certes, només l’hi falta posar-se a insultar en italià, i ajuntar els dits en aquell gest tant típic de Itàlia (sempre m’ha semblat que els insults en italià són més durs que els nostres…)

Doncs sí, és una vergonya que aquesta senyora, imatge pública i que en principi ens representa, donés aquest exemple, en una societat on ja és prou difícil per les dones ser mares i conciliar la vida familiar i laboral, tornes a treballar tant aviat. I sí, és la seva vida i pot fer el que l’hi dona la gana, però quan aquesta persona tracta amb empresaris, que només fan que maltractar a les dones embarassades o amb ganes d’estar-ho, el que hauria de fer, en la meva humil opinió, és batallar per totes i cadascuna de les mares del seu país, i lluitar per un permís de maternitat com deu mana, és a dir, mínim un any.

Nosaltres hem tingut la sort que l’Ariadna s’ha pogut allargar els permisos de maternitat, en el cas del Max acumulat diverses històries, i en el cas de l’Arlet amb una estupenda excedència. Però quan veiem amigues que a les 16 setmanes han de deixar els seus infants, amb molta sort amb els avis o a llars d’infants, se’ns posen els pels de punta pensat que aquella pobra criatura, que amb prou feina comença a interactuar amb els de casa, hagi d’anar a passar el matí, la tarda o tot el dia amb desconeguts.

I que dir de la paternitat, que són 15 dies? La majoria dels quals te’ls passes movent papers d’amunt a avall, marejat per la complexitat de la burocràcia (crec que si algú edita una guia completa de com inscriure els teus fills sense morir en l’intent, es farà d’or!). Amb el pas del temps m’he adonat de la sort que vaig tenir d’estar a l’atur quan va néixer el Max (en aquell moment em sentia fatal, i gràcies a això he desenvolupat un Síndrome de l’Intestí Irritable) i poder gaudir del seu primer any de vida. Amb l’Arlet no he tingut tanta sort, tot i que compartint la maternitat amb l’Ariadna he pogut gaudir dels dos primers mesos de la meva filla. I sí, 15 dies són molt pocs, però dos mesos no són gaire més. Els pares som més importants del que ens ha fet creure la societat, que molt cops limita la paternitat a l’acte de plantar la llavor a les dones i portar diners a casa. Doncs ja va sen hora de promoure un altre tipus de pares, per sort cada cop més nombrós, que s’impliquen amb la criança dels seus fills i filles. Com m’agrada veure pares com jo que fem porteo, i qual moteros que ens creuem per la carretera, ens fem una mirada de complicitat per que sabem que estem gaudint de la meravella més gran del món, ser pares!

P.D.: Gràcies a un permís de maternitat tinc feina!

Albert

joporteo

[Leelo en castellano aquí]

Anuncis

2 thoughts on “Tinc la paternitat molt curta…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s