Els petits grans herois

Quan em vaig quedar embarassada de l’Arlet tenia una cosa molt clara, després de la cesària del Max, volia tenir un part vaginal el menys intervingut possible, per això em vaig estar informant, vaig buscar una professional i un hospital que m’oferissin aquesta oportunitat (per desgracia no tots els hospitals et permeten tenir un part vaginal després d’una cesària). Doncs bé, després de les classes de preparació al part natural, homeopatia i infusions per afavorir el part tot va acabar amb una estupenda cesària d’urgència per patiment fetal, això si, una cesària respectada, amb l’Albert al meu costat i veient com treien a l’Arlet de la panxa. Gràcies Laura per fer tan càlid un moment que podria haver sigut molt fred.

L’Arlet ja havia arribat a aquest món, i com veuríem uns dies més tard ho va fer com una super heroïna, o com prefereix el seu pare, com una Khalessi. A l’Arlet se la van endur a neonats en observació per què va néixer amb una granissada al cos (la mateixa granissada que m’havia sortit a mi a la panxa un dia abans), i a més la meva placenta estava bullint. A neonats va estar amb l’Albert fins la 01.30h de la matinada que me la van portar a l’habitació. Els dos dies següents van ser tan normals com podien ser després d’una cesària amb una nena recent nascuda i un nen de dos anys i mig que no entenia res del que passava.

El diumenge a la nit l’Arlet tenia febre, no li baixava, i el dilluns  van ingressar-la a neonats. Crec que mai a la vida he tingut tanta por, no sabíem com de greu era la situació, no sabíem com estava la nostre petita Khalessi. Teníem por, molta por. Quan finalment ens van deixar anar a neonats, ens van explicar que l’Arlet tenia una infecció i que havia d’estar una setmana ingressada, com a mínim, amb antibiòtics. I que li farien proves, moltes proves de mil i una malalties, virus, bacteris, cultius i analítiques (avui dia sé que tan ella com jo estem super sanes, fins i tot he descobert virus i bacteris que jo he tingut i no m’havia assabentat). La meva petita portava una via, i estava connectada contínuament a una màquina per vigilar les constants. No sé d’on vam treure les forces, però el que és cert, és que dos dies després d’una cesària podia recórrer el passadís que em separava de la meva petita mil i una vegades sense que em fes mal la cicatriu. L’Albert es passava hores i hores amb el Max, amb el super Max, que ens ho va posar tot molt i molt fàcil, com diu ell és un campió i un valent! No sé quants viatges Palau – Sant Cugat va arribar a fer, i tot per què el Max tingués la rutina més normal possible dins d’aquell caos. El Max no es va deslletar durant l’embaràs i gràcies a això l’Arlet va tenir la millor medicina (la lleteta de la mama) molt ràpid i en abundància.

En el Max li vam explicar que l’Arlet estava malalta i que havia d’estar a l’hospital durant uns dies, quan el Max va entrar a neonats i va veure tots aquells bebes, ens va dir: Mama, l’Arlet està amb tots els seus amics i juguen a pujar i baixar muntanyes (referint-se a les màquines de les constants que semblaven muntanyes). Quan ens va dir això, em vaig adonar que tot i que nosaltres no podíem estar amb ella tot el dia (no per què no ens deixés l’hospital, sinó per què necessitàvem descansar i sobretot ens necessitava el Max), que no estava sola, estava amb el Pol, amb la Maria, l’Ivet, el Guillem, el Marc, la Laia i molts d’altres.

Aquell mateix dia a neonats van ingressar tres petits que acabarien sent uns veïns molt especials per l’Arlet, eren en Pol, la Maria i l’Ivet. Gràcies a ells i sobretot als seus pares, aquella setmana a neonats podem dir que fins hi tot va ser divertida. Vam riure, vam compartir i vam créixer com a pares, alguns com a pares novells i d’altres com a repetidors. Aquells cables que portaven penjant els nostres fills van acabar sent possibles fantàstics usb dels nens del futur, vam riure amb els problemes per canviar els bolquers d’un pare novell de bessons, el Jordi, vam aprendre a donar el pit a dos bebes a la vegada amb l’Eva (si amb un bebe els inicis són complicats no em vull imaginar amb dos, campiona), la imatge era fantàstica, vam aprendre per què hi ha nens a neonats que fan UVA gràcies a l’Ivet i a la seva mare la Mireia. I sobretot, entre tots vam aconseguir que aquelles hores eternes tancats entre quatre parets amb els nostres petits ingressats fossin més divertides, i el record que ens queda d’aquells dies no sigui tan dolent. Tots aquests peques són els petits grans herois, juntament amb el Marc i el Max, els millors germans grans del món.

Ariadna

New Doc 4_1(1)[Leelo en castellano aquí]

Anuncis

One thought on “Els petits grans herois

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s