2

Sí, jo també enganyo al meu pediatre!

Doncs si, ho reconec, jo també enganyo el meu pediatre, dic també per què fa temps ja vaig llegir en un blog d’una mama (ara em perdonareu però no recordo quin) que explicava que ella enganyava el seu pediatre.

El pediatre, és la meva opinió, ha de ser un professional de la salut que m’aconselli sobre temes exclusivament de salut, que em recepti medicaments si són necessaris, i que em digui quin maleït virus han agafat els meus pekes. Però crec, i torno a dir que és la meva opinió, No s’han de ficar en la criança dels meus fills. M’explico.

En el meu CAP, suposo que a la majoria ho fan, cada vegada que vas a una revisió et donen un paperet amb les instruccions d’ús del bebé; què ha de menjar, com ha de dormir, quanta estona has de sortir a passejar (té nassos la cosa, es veu que has de sortir a passejar 15 minuts com a mínim cada dia, et trobis bé o no, en tinguis ganes o no)… A mi em perdonaran, però s’ho poden estalviar.

Aquesta primavera passada, jo embarassada de l’Arlet, la pediatre em pregunta si ja li he tret el bolquer al Max (en aquell moment tenia uns 28 mesos), la meva resposta va ser, no per què no el veig preparat i a més no vull que quan neixi l’Arlet no vull que tingui una pressió afegida i faci un retrocés en aquest aspecte. I la seva resposta va ser, si i tan que està preparat, a més si no li treus ara ja no li treuràs fins l’estiu vinent. Perdo????? Qui està 24 hores amb el meu fill, qui sap si està preparat o no? I què vol dir que si no li trec a l’estiu hauré d’esperar un any?, això vol dir que el bolquer només es pot treure a l’estiu? A l’hivern  hi ha una llei que prohibeix treure el bolquer???? Ja sé que és més còmode treure’l quan fa bon temps per què porten meny roba i si és mullen no passen fred, però a l’hivern, la primavera i la tardor també és possible.

Amb la revisió dels dos mesos de l’Arlet ja em vaig acabar d’emprenyar del tot, em donen el full d’instruccions i posa que per adormir-la ho ha de fer sola i només es pot bressolar en cas de còlics o malestar, això si ha de dormir a l’habitació dels pares fins a l’any. Perdó??????????? A vegades penso que aquesta gent no ha tingut fills, com poden dir que s’ha d’adormir sol un bebe de 2 mesos, ni de sis, ni d’un any!!!! Han estat 9 mesos dins la panxa de la mare, i ara pretenen que per art de màgia el bebe s’adormi sol????????? I després ve l’altre pregunta; el Max s’adorm sol i a la seva habitació, veritat? La meva resposta innata seria, i a tu que t’importa amb qui, on i com dorm el meu fill? Et pregunto jo si dorms amb el teu marit o què fa per què tu t’adormis????? Està clar, que la meva resposta és si i tan. MENTIDA! Dorm amb nosaltres a dins del llit amb mi, la seva germana i el seu pare, i s’adorm fent pit, per què? Per què és el que el meu instint mamífer em diu que haig de fer, i per què sóc feliç dormint amb ells i m’encanta.

Després de desfogar-me i reflexionar només puc dir que si, seguiré enganyant al meu pediatre (només amb temes de criança)

New Doc 8_1

[Leelo en castellano aquí]

0

Guía del bon visitant d’hospital

Avui m’agradaria tractar un tema que segons la meva visió és molt incòmode per a qui ho pateix, els recents parits (sobretot si són novells) i la família i amics que venen a veure el nouvingut.

Quan l’Ariadna i jo vam ser pares per primer cop, les vam tenir de tots els colors, visites fugaces que venen per compromís, visites llargues que no s’acaben mai, visites multitudinàries, i visites que et donen un cop de mà del tot necessari. La pitjor en aquell cas va ser la multitudinària, ho reconec, com a pare novell no la vaig saber gestionar i ens vam trobar en un moment donat unes 12 persones tancats a l’habitació, amb part de la família mirant des de la porta, els altres al sofà analitzant la joguina que ells mateixos t’acaben de regalar (com si se l’haguessin mirada prou bé abans de comprar-la). Això es mereix una nova entrada a part…), el nen plorant, la mare estressada, i jo que crec que vaig desconnectar per no fer fora a tothom, mirat amb perspectiva, és el que hauria d’haver fet.

Per tant us proposo un llistat de coses que, segons la meva opinió, cal tenir en compte a l’hora de visitar al nouvingut:

1.- Truca abans de fer qualsevol visita. Sabem que et fa molta il·lusió veure als pares i fills, però cal saber si a ells els va bé que hi vagis. Hi ha gent que prefereix que el visitin a l’hospital i hi ha gent que preferix que els visitin a casa. Assegurat abans d’anar-hi, no costa res.

2.- Si estàs malalt, NO vagis a veure el nouvingut!! Els pares, i sobretot els novells som una mica paranoics amb la salut dels nostres fills, i que vinguis amb els teus virus no ajuda a la nostra tranquil·litat, i per molt que et quedis a la porta, els virus viatgen per l’aire, i segur que volen visitar al nouvingut.

3.- Si no ets molt proper, ja els visitaràs a casa. Les estades a l’hospital no acostumen a ser molt llargues, de 2 a 5 dies, per tant no pateixis, ja tindràs temps d’anar a veure la criatura a casa seva!

4.- Si quan arribes, hi ha gent que no ha trucat i per tant hi ha molta gent, esperat al passadís, o a la cafeteria.

5.- Els moments de menjar són difícils, per tant si algú està menjant a l’habitació (mare i/o nouvingut), surt al passadís una estoneta o vine més tard. Els inicis de la lactància no són fàcils, i si la mare està nerviosa, encara és més difícil.

6.- NO cal que portis cap regal, si realment vols fer un regal a la nova família, fes uns tuppers amb menjar per què ho puguin congelar i així es puguin dedicar al recent nascut i no s’hagin de preocupar per cuinar. Si tot i així decideixes comprar un regal, sigues pràctic i compra bolquers.

7.- Els rams de flors són macos, però voleu dir que cal?

8.- Intenta ser útil, t’ho agrairan molt! Però no et facis pesat, si els pares necessiten ajuda t’ho diran el primer cop que preguntis.

9.- No vulguis agafar el bebè sí o sí. Moltes mares després de parir desenvolupen un sentiment de protecció, i com un animal, se’t tirarien al coll sense dubtar-ho per tal de protegir el seu fill o filla. SI estan còmodes segurament t’oferiran agafar-lo, no pateixis, en canvi si preguntes si el pots agafar, potser no tindran el valor de dir-te que no.

10.- NO tingueu pressa per conèixer el recent nascut, els primers dies (per no dir els primers mesos), són complicats i cansats.

I pels recents pares un sol consell, no tingueu por ni vergonya a fer fora la gent o si us truquen dir que no vinguin. Només importeu vosaltres i el nouvingut, la resta pot esperar.

Com sempre és el que jo penso i m’agrada compartir-ho, però cadascú és un món i ha de fer el que cregui que és millor en cada cas!

Albert

New Doc 7_1

[Leelo en castellano aquí]