A LA CRUÏLLA ENS VEIEM!

Tot just quan l’Ariadna estava embarassada del Max, una amiga ens va dir: “Ja veureu, quan sigueu pares perdreu moltes amistats i en guanyareu moltes altres”. Quina raó tenia! Com han canviat les nostres amistats en els darrers 3 anys…

Quan un és pare la vida canvia d’una manera que costa d’imaginar. Em fa molta gràcia la gent que diu que quan siguin pares la seva vida no canviarà… Pobres innocents. El ritme de vida canvia totalment, si fins ara no havies de mirar el rellotge per anar a dormir, ara aprofites que la criatura dorm per descansar i anar al llit, que demà a les 8 toquen diana! Abans menjaves alguna cosa ràpida i llestos, ara menjar és tot un ritual! Anar al cinema és una quimera i sortir de festa és un record llunyà… Cap de setmana a la tarda, qui es vol quedar a casa poden anar al parc! I així en moltes més coses que no sóc capaç de (o no vull) recordar. Els canvis són infinits, i quan no ets pare semblen canvis negatius, vaja estàs canviant el teu estil de vida i sembla que t’ho estan imposant… Malditos tiranos! Però resulta que un cop els tens en braços i et somriuen, te’n adonés que tots aquests canvis han valgut la pena!

I per què dic tot això i que té a veure amb les amistats? Doncs resulta que un cop canvies de vida, veus que els “insolidaris” dels teus amics no es posen al teu ritme… S’ha de ser egoista. Fora bromes, és molt senzill i temptador culpar als amics que t’abandoni, igual que ells et culparan a tu del distanciament. I ara sé que és fals que hi hagi culpables (tot i que a vegades els he culpat del distanciament), és un simple fet de moments vitals, i el meu moment vital i el dels meus amics és totalment oposat. I així és difícil seguir en contacte. En el meu cas, el problema ha estat que per ambdues bandes no ens hem esforçat a mantenir el contacte, i sembla que ja hem passat el punt de no retorn. Per sort, he mantingut el contacte amb un dels meus amics d’infància i em manté al dia de tot el que passa amb ells!

I llavors estan les noves amistats. Un cop ets pare, et trobes amb més pares, i tens l’oportunitat de compartir experiències, i el que és més important, la comprensió amb els horaris! Pots arribar tard, pots marxar a mig sopar, pots fer tot allò que et fa fer un fill i que els que no són pares no t’entendran de cap de les maneres…

I per últim tenim les amistats que es reforcen, que són aquelles amb les que coincideixes en el temps a l’hora de tenir fills, i que a part comparteixes força opinions (que no totes) sobre la criança, i amb els quals comences a anar de vacances, o a fer excursions, o qualsevol cosa apta per a infants, i que acabes per pensar com has pogut viure sense ells tot aquest temps!

En definitiva, les amistats i la paternitat són complexes, i depèn de cadascú seguir un camí o un altre, i tot i que a vegades ens podem equivocar, sempre ens acabem trobant en una cruïlla de camins!

Que us vaig tot molt bé! Salut!

Albert

cruïlla

[Leelo en castellano aqui]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s