MALEÏT KARMA

No sóc molt fan de la “teoria” del karma, però com allò que no coneixem, millor no jugar, no fos cas que sigui cert, i al final me’n porti un ensurt i em reencarni en formiga…

Fa un temps va arribar a les meves mans la novel·la que dóna títol a aquesta entrada al bloc, d’en David Saifer. Per qui no l’hagi llegit, explica la història d’una dona d’èxit que pateix una mort molt ridícula (no diré com, us animo a llegir-ho…) en el moment àlgid de la seva carrera professional, però aquest moment d’èxit també es dóna en un moment on la seva vida familiar no és tan reeixida. Resulta que es reencarna en formiga per culpa del karma, i aquí comencen una sèrie d’aventures a través de les seves reencarnacions, coneixen personatges genials i divertits que, estic convençut, us faran riure molt (Sí, ara a part de parlar de la meva paternitat, us recomano llibres!).

I a què ve tot això? Doncs resulta que els meus fills m’han fet creure una mica més en el karma… sobretot en Max, l’Arlet encara és massa petita per fer-me ballar el cap d’aquesta manera. Encara que sembli mentida, amb l’Ariadna hem arribat a la conclusió que certes actituds o modus operandi del nostre fill gran són la resposta del karma a com érem nosaltres de petits, i com ho vam fer passar als nostres pares. Us deixo un parell d’exemples:

– El Max no suporta que li tallin les ungles, especialment les dels peus. Curiosament a la seva mare no li pots tocar els dits dels peus per què l’hi fa molta angúnia… Cada cop que toca tallar-les, pel Max és una tortura i xiscla com si fos un porc el dia de la matança… Karma 1 – Nosaltres 0

– El nostre fill és especialment insistent quan vol una cosa, i comença a utilitzar el xantatge emocional per què cedim, de l’estil: ”Jo volia xocolata, però els papes no me’n donen” i això parlant ell sol… Doncs resulta que jo mateix feia servir aquesta tàctica per la qual parlava per mi mateix, però per què tothom ho escoltes, fins a tal punt que els meus pares desesperats cedien. Especial menció l’any que ens van regalar la Play 1 uns dies abans de Nadal i ens van dir que fins al dia en qüestió ni tocar-la (crueltat màxima!) i jo vaig seure a una cadira amb l’esmentada consola sobre les cames i vaig estar repetint “Jo ara jugaria, però no em deixen…” fins que vaig aconseguir el meu objectiu… El pitjor del cas és que el meu germà mitjà va jugar el primer! Karma 2- Nosaltres 0

Costa no veure la relació entre com érem l’Ariadna i jo de petits, i com actua ara en Max. I això em planteja algunes preguntes.

Si de veritat el karma pot funcionar d’aquesta manera, quantes coses ens queden per reviure en els nostres fills? El karma té en compte les coses bones, si és que n’hi va haver? Hi ha alguna manera de calmar al karma? I la més important de totes, els nostres pares també ho sentien de la mateixa manera que nosaltres?


I aquesta última pregunta em porta a demanar disculpes als meus pares en nom meu, i als meus sogres en nom de l’Ariadna pels mals moments que us vam fer passar (alguns més durs que altres). Però no cal que patiu, el karma us està venjant, i se de bona tinta que alguns esteu gaudint de la venjança!
Albert
karma
[Leelo en castellano aquí]
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s