0

DIA DEL PARE (#papiconcilia)

Avui 19 de març és el dia del pare, i no penso celebrar-ho. Per mi el dia del pare o de la mare és cada dia del món!
Avui no em sento més especial que qualsevol altre dia de l’any amb els meus fills. No vull que em facin cap regal, ni res per l’estil. De fet, avui la nit ha estat dura i he tingut la sort de dormir unes 5 horetes més o menys (i dic sort per què l’Ariadna no ha dormit gens…). Crec que el més semblant a celebrar aquest dia que he fet ha estat anar un parell d’anys a les Falles de València, serveix?
Però reconec que enguany el 19 de març és una mica més especial. Farà cosa de dos mesos vaig veure la convocatòria per enviar testimonis sobre conciliació per la segona edició de #papiconcilia. Jo havia llegit algun testimoni de la primera edició i em vaig engrescar a enviar el meu. Vaig estar de sort, ja que el període per entregar era molt curt i jo em vaig assabentar el penúltim dia. Però vaig enviar-lo a temps. L’Usúe Madinaveitia (periodista i experta en socialmèdia), responsable del moviment #mamiconcilia i #papiconcilia, es va posar en contacte amb mi per dir-me que l’hi havia agradat el meu testimoni, però que encara no podia assegurar que fos un dels escollits. Per mi era més que suficient que a algú l’hi agradés un text meu, però el que no m’esperava era estar entre els 22 seleccionats i poder compartir testimoni amb en Carlos Escudero, que potser per aquest nom no us sona, però té un blog que ens encanta, Un Papa como Darth Vader, i que és responsable i font d’inspiració per començar a escriure el nostre propi blog!
Doncs avui 19 de març publiquen la segona edició de #papiconcilia, i jo sóc un dels pares que explica les seves aventures i desventures en el món de la conciliació! Potser no és molt, però jo estic emocionat en veure la repercussió de tot plegat. Sortim a diaris, a blogs especialitzats, em volen entrevistar a la ràdio del poble, i tot per escriure sobre allò que m’apassiona!
Si teniu curiositat per saber una mica més sobre #mamiconcilia i #papiconcilia us deixo l’enllaç a la web del moviment social.
Si algú es vol descarregar gratuïtament els 22 testimonis ho pot fer aquí.
I si algú encara vol anar més enllà i comprar-se el llibre, ho pot fer aquí!
Per cert avui no hi ha dibuix, avui us deixo la portada del llibre de les dues edicions!

Albert

pxlmator-papiconcilia-total

[Leelo en castellano aquí]

1

CARNET DE PARE

No estic preparat per l’aventura de ser pare, i tot i així des de fa tres anys estic vivint l’aventura més extraordinària del món…

La pregunta però, seria, hi ha algú preparat per ser pare o ser mare? I crec que la resposta és no, i si algú diu el contrari, menteix com un vellaco! Tots hem fet moltes vegades la broma del carnet de pare i/o mare, cada cop que veiem coses aberrants en criança (o que com a mínim nosaltres veiem molt malament). Però llavors mires amb perspectiva sortint del teu propi jo i penses: i qui sóc jo per creure que a mi si que em donarien aquest carnet… No sé si sóc o no sóc bon pare (l’Ariadna us dirà que sí, però que ha de dir ella…), però no estic preparat per ser-ho, tot i que tinc un fill i una filla. No estic preparat per ser responsable de la vida de dues persones, i ho estic fent tan bé com puc. No estic preparat pels viatges a urgències, i ho he fet moltes vegades, sobretot amb el Max, que érem pares novells i qualsevol cosa ens alarmava i ens faltava temps per córrer cap a urgències, amb l’Arlet ens ho prenem amb més calma, des de l’experiència. No estic preparat per passar nits sense dormir (encara que sortís molt de festa abans de ser pare), i ja fa 3 anys que dormim com podem (jo millor que l’Ariadna, tot sigui dit). No estic preparat per què els meus fills tinguin problemes de salut greus, i el Max ja ha entrat dos cops a quiròfan i l’Arlet va estar ingressada 12 dies només néixer. No estic preparat per decidir el futur dels meus fills, però he d’escollir a quina escola anirà el Max els pròxims 9 anys. No estic preparat per moltes coses que comporten tenir fills, i tot i així me n’estic sortint prou bé.

I sí, moltes vegades preferiria fer moltes coses que no faig per què tinc fills, jugar a la play, anar al cine (mai he estat fan del cinema, però d’ençà que sóc pare només vull que anar al cinema…), llegir un bon llibre (això ho faig, però al lavabo, el meu únic moment de pau), dibuixar, etc… Alguna vegada em qüestiono com pot ser que amb 30 anys tingui dos fills, si sóc un iogurin i són poquíssims els de la meva quinta que també ho són. Són molts els dubtes cada cop que penso en la paternitat, però ja sóc pare i si us sóc sincer, no ho canvio per res en aquest món

La cosa és que ningú està preparat per aquesta aventura, i que jo conegui, no es fan cursos pre-paternitat i encara no existeix el carnet de pare, que per sort o per desgràcia disminuiria la natalitat a marxes forçades i evitaríem el problema de la sobre població, però com ja he dit qui m’assegura que em donarien a mi el carnet… I tot i que ningú està preparat, cada dia neixen nens arreu del món, per què les aventures s’han de viure, i tot i que les coses moltes vegades es compliquen, les aventures ens fan créixer i fan créixer els nostres fills.

Albert

carnet de pare[Leelo en castellano aquí]