CARNET DE PARE

No estic preparat per l’aventura de ser pare, i tot i així des de fa tres anys estic vivint l’aventura més extraordinària del món…

La pregunta però, seria, hi ha algú preparat per ser pare o ser mare? I crec que la resposta és no, i si algú diu el contrari, menteix com un vellaco! Tots hem fet moltes vegades la broma del carnet de pare i/o mare, cada cop que veiem coses aberrants en criança (o que com a mínim nosaltres veiem molt malament). Però llavors mires amb perspectiva sortint del teu propi jo i penses: i qui sóc jo per creure que a mi si que em donarien aquest carnet… No sé si sóc o no sóc bon pare (l’Ariadna us dirà que sí, però que ha de dir ella…), però no estic preparat per ser-ho, tot i que tinc un fill i una filla. No estic preparat per ser responsable de la vida de dues persones, i ho estic fent tan bé com puc. No estic preparat pels viatges a urgències, i ho he fet moltes vegades, sobretot amb el Max, que érem pares novells i qualsevol cosa ens alarmava i ens faltava temps per córrer cap a urgències, amb l’Arlet ens ho prenem amb més calma, des de l’experiència. No estic preparat per passar nits sense dormir (encara que sortís molt de festa abans de ser pare), i ja fa 3 anys que dormim com podem (jo millor que l’Ariadna, tot sigui dit). No estic preparat per què els meus fills tinguin problemes de salut greus, i el Max ja ha entrat dos cops a quiròfan i l’Arlet va estar ingressada 12 dies només néixer. No estic preparat per decidir el futur dels meus fills, però he d’escollir a quina escola anirà el Max els pròxims 9 anys. No estic preparat per moltes coses que comporten tenir fills, i tot i així me n’estic sortint prou bé.

I sí, moltes vegades preferiria fer moltes coses que no faig per què tinc fills, jugar a la play, anar al cine (mai he estat fan del cinema, però d’ençà que sóc pare només vull que anar al cinema…), llegir un bon llibre (això ho faig, però al lavabo, el meu únic moment de pau), dibuixar, etc… Alguna vegada em qüestiono com pot ser que amb 30 anys tingui dos fills, si sóc un iogurin i són poquíssims els de la meva quinta que també ho són. Són molts els dubtes cada cop que penso en la paternitat, però ja sóc pare i si us sóc sincer, no ho canvio per res en aquest món

La cosa és que ningú està preparat per aquesta aventura, i que jo conegui, no es fan cursos pre-paternitat i encara no existeix el carnet de pare, que per sort o per desgràcia disminuiria la natalitat a marxes forçades i evitaríem el problema de la sobre població, però com ja he dit qui m’assegura que em donarien a mi el carnet… I tot i que ningú està preparat, cada dia neixen nens arreu del món, per què les aventures s’han de viure, i tot i que les coses moltes vegades es compliquen, les aventures ens fan créixer i fan créixer els nostres fills.

Albert

carnet de pare[Leelo en castellano aquí]

Anuncis

One thought on “CARNET DE PARE

  1. No tinguis cap dubte de que ets un bon pare, de que ho fas bé. Ets pare amb el cap però per damunt de tot, ets pare amb el cor. L’experiència tranquilitza, ajuda a veure-les venir però no t’ensenya a estimar, d’això ja en saps. Ho fas, ho feu molt bé.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s