ELS PIRATES TAMBÉ FAN TETA

Era la tempesta més intensa que havia viscut mai. Les onades eren inclús més altes que el pal més alt del vaixell. La tripulació estava aterrida. Venien de trobar el tresor més gran que mai hagués trobat un pirata, el tresor perdut del capità Barba blava. Ell, l’intrèpid capità Max, pirata temut arreu, l’havia trobat i es dirigia a casa per gaudir-lo amb la família i la tripulació, però una forta tempesta l’estava allunyant del seu destí final. Tancat a la seva cabina, sota la llum d’una espelma a punt de consumir-se, mirava amb tristor el mapa d’aquell oceà injust i cruel. Estaven a tres dies de la costa, però sabia que seria impossible arribar-hi si la tempesta s’allargava durant tota la nit. Buscava entre els seus pensaments unes paraules d’ànims per la seva tripulació, que lluitava de forma valenta contra aquelles onades gegants. Mentre es posava el seu uniforme de capità, amb l’esperança de generar una mica d’optimisme entre els companys, va pensar com se n’havia sortit de situacions complicades, com, amb els entrebancs que et posa la vida, havia aconseguit seguir endavant. I va ser llavors quan va veure que hi havia un bri d’esperança. Ell també necessitava una mica de coratge i ella, la deessa dels mars podria oferir tot el que qualsevol pirata temut necessitava per ser el més valent dels pirates…I el capità Max va demanar teta a la mama, per què tenia son.
Perdoneu pel mini relat, però he tingut un moment d’inspiració!
Fa uns dies escrivia sobre un cocodril que tinc a la banyera, i resulta que ara vull parlar del tema des d’un altra perspectiva…. Si en aquella entrada parlava d’uns objectes que em fan veure que els meus fills es fan grans, en Max disfressat de pirata i fent teta em va recordar que no és més que un nen petit. És petit, però es fa gran a marxes forçades. Cada dia ens trobem amb situacions quotidianes que ens ho fan veure. Es desperta i vol jugar una estona al llit, és un nen, però després va sol al bany i no vol que l’acompanyis, s’està fent gran. Té problemes logístics al bany i el deixa ple de pipi o caca, és un nen, però t’ho explica i et dóna un cop de mà a netejar-ho, s’està fent gran. Et discuteixes per què no vol dinar, és un nen, però quan l’hi ve de gust dinar i el dinar, t’ajuda a cuinar, s’està fent gran. No vol fer la migdiada, s’està fent gran, però un viatge amb cotxe al poble veí l’adorm, és un nen. I així amb un munt de situacions més.
Tenir fills és difícil, però ser conscient que només són nens ho és més. I molts cops oblidem aquest fet tan senzill i els exigim conductes o actes impropis de la seva edat. Però la cosa no és tan fàcil com recordar que són nens, ja que molts cops pequem massa de veure’ls només com a nens i els infravalorem, i no els deixem “créixer”. Per tant crec que cal obrir la ment, i estar despert al dia a dia dels nostres fills i filles, si per nosaltres és difícil, imagineu per ells, que viuen el conflicte de ser nen però no tant a les seves pròpies carns.
El pròxim cop que veieu a un pirata fent teta, recordeu que potser ve de trobar el tresor més gran mai trobat enfrontant-se a milers de perills…

Albert.

pirata[Leelo en castellano aquí]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s