0

ETIQUETES

[Leelo en castellano aquí]

Etiquetes… Tots n’hem tingut, tots en tenim i tots en tindrem, i no ens fan cap bé, al contrari. Les etiquetes intenten definir la nostra personalitat i en la majoria de casos ho aconsegueixen. En el cas dels nostres fills i filles les etiquetes són més subliminals i molt més perjudicials, ja que la seva personalitat s’està formant i s’estan convertint en les persones que seran.
Les etiquetes es comencen a posar quasi des del primer dia que l’infant ha nascut. A tots ens han preguntat: “És bo?” De debò m’estàs preguntat si el nen o nena és bo en funció de si dorm o no dorm, si menja o no menja, etc..? I aquí arriba la primer etiqueta “és o no és bo”. Llavors quan es fan més grans seguim posant etiquetes: “És molt tranquil”, “És molt mogut”, “És tímid”, “És simpàtic”, i un llarg etcètera per no acabar mai… Però les etiquetes no només identifiquen caràcter, també actituds davant de les situacions: “És que no l’hi agrada fer petons”, “No és de gaire menjar”, i un altre llarg etcètera… Definir els nostres fills és una cosa molt senzilla, i que sempre s’ha fet, però fins a quin punt s’ha de fer?

Posar etiquetes als nostres fills i filles els condiciona, ja que involuntàriament els estem pressionant per ser com els definim, sense deixar-los ser com realment són. Quan diem que el nostre fill és mogut o és tranquil, ell que no és ximple i ho “pilla” tot, no ens voldrà fallar i serà mogut i/o tranquil tal com els seus pares volen, ja que no són capaços de diferenciar si els definim o el demanem que siguin com diem. I no només les etiquetes “negatives” ho són realment, les “positives” poden ser tant o més perjudicials. Quan a un nen se l’hi repeteix per activa i per passiva que és molt bon/a jugador/a de futbol (per ex.), si algun dia no juga tan bé com s’espera d’ell/a la frustració serà més gran, ja que haurà fallat a les persones que esperen molt d’ell o ella.
Per tant, crec que és positiu no posar etiquetes i explicar com és el nostre fill o filla. Si no fa petons, no diguem que no l’hi agrada fer petons, potser és millor explicar que potser avui no l’hi ve de gust. Si treu bones notes no diguem que és molt intel·ligent, expliquem que s’esforça molt per aconseguir-ho. I en última instància si no sabem que dir, no cal dir res, quan algú intenta etiquetar-los, la millor opció és dir als nostres petits i petites que ells són com han de ser i que ningú els pot condicionar, ni tan sols nosaltres.

Albert

etiquetes

Anuncis
0

INICI ESCOLAR

[Puedes leerlo en Castellano aquí]

Aquesta setmana volia escriure un post sobre l’inici escolar d’en Max. Hauria estat més o menys així:

Per fi ha arribat el dia que tant temia, comença l’etapa escolar d’en Max. El dilluns 14 s’inicia l’adaptació. Una adaptació que des del meu punt de vista és força ridícul, ja que consisteix en tres dies durant els quals en Max i 12 nens i nenes més aniran 1 hora i mitja intercalant estones amb els pares i mares i estones només amb la professora. Dijous pressuposen que ja estaran llestos per anar tot el dia a classe. Doncs a mi em costa creure que tres dies siguin suficients per una adaptació, crec que cada nen o nena te el seu propi ritme i s’hauria de respectar. Dit això estic convençut que en Max ho portarà molt millor que jo i l’Ariadna, que estem “cagats” de por per totes les coses dolentes que poden passar al nostre fill.
Sí, ho porto molt malament. Defenso a mort l’escola pública, però no comparteixo la metodologia de l’escola on va en Max. Tot i això ens hem proposat implicar-nos al màxim en el centre amb l’objectiu utòpic de canviar les coses des de dins. Però no és com educaran el meu fill el que porto pitjor, que també, sinó que el pitjor de tot és no poder estar amb ell al matí, per què a partir d’ara el meu fill està “obligat” a anar a escola, quan fins ara era “lliure” i estàvem amb ell a totes hores. I ho porto fatal, i m’imagino que algun dia l’aniré a rescatar i els dos junts fugirem d’Alcatraz com si fóssim en Sean Connery (però en guapo) i el Nicolas Cage (però en bon actor) a la Roca. I llavors farem els que ens doni la gana a l’hora que vulguem, que és el millor que sabem fer en Max i jo junts.

Més o menys això tenia pensat, i resulta que el diumenge 13, just el dia abans de començar l’adaptació, en Max es posa a 39,5º de febre i horror! Resulta que te gastroenteritis i no podrà anar en tota la setmana a l’escola… Nosaltres els “hippys” que creiem que l’adaptació era ridícula, ni tan sols el podrem portar, i haurà de començar dilluns 21 a tope, amb 24 nens més que no coneix i que entre ells ja es coneixen… Mira que hi havia setmanes per agafar virus…

Per sort dimarts vam tenir reunió amb la tutora i ens ha tranquil•litzat molt. Una reunió de 15 minuts ens ha fet veure la sort que tindrà en Max el pròxim curs. S’ha preocupat molt per saber com és en Max i com encarar les situacions del dia a dia. A més ens dóna l’oportunitat de fer una adaptació fora de l’habitual. N’estem molt contents i encara no hem començat pràcticament!

Per acabar, espero que en Max gaudeixi tant com pugui de l’escola, que ho farà, i jo intentaré no donar molt pel sac a l’escola amb les meves idees esbojarrades…

Albert

laroca