ETIQUETES

[Leelo en castellano aquí]

Etiquetes… Tots n’hem tingut, tots en tenim i tots en tindrem, i no ens fan cap bé, al contrari. Les etiquetes intenten definir la nostra personalitat i en la majoria de casos ho aconsegueixen. En el cas dels nostres fills i filles les etiquetes són més subliminals i molt més perjudicials, ja que la seva personalitat s’està formant i s’estan convertint en les persones que seran.
Les etiquetes es comencen a posar quasi des del primer dia que l’infant ha nascut. A tots ens han preguntat: “És bo?” De debò m’estàs preguntat si el nen o nena és bo en funció de si dorm o no dorm, si menja o no menja, etc..? I aquí arriba la primer etiqueta “és o no és bo”. Llavors quan es fan més grans seguim posant etiquetes: “És molt tranquil”, “És molt mogut”, “És tímid”, “És simpàtic”, i un llarg etcètera per no acabar mai… Però les etiquetes no només identifiquen caràcter, també actituds davant de les situacions: “És que no l’hi agrada fer petons”, “No és de gaire menjar”, i un altre llarg etcètera… Definir els nostres fills és una cosa molt senzilla, i que sempre s’ha fet, però fins a quin punt s’ha de fer?

Posar etiquetes als nostres fills i filles els condiciona, ja que involuntàriament els estem pressionant per ser com els definim, sense deixar-los ser com realment són. Quan diem que el nostre fill és mogut o és tranquil, ell que no és ximple i ho “pilla” tot, no ens voldrà fallar i serà mogut i/o tranquil tal com els seus pares volen, ja que no són capaços de diferenciar si els definim o el demanem que siguin com diem. I no només les etiquetes “negatives” ho són realment, les “positives” poden ser tant o més perjudicials. Quan a un nen se l’hi repeteix per activa i per passiva que és molt bon/a jugador/a de futbol (per ex.), si algun dia no juga tan bé com s’espera d’ell/a la frustració serà més gran, ja que haurà fallat a les persones que esperen molt d’ell o ella.
Per tant, crec que és positiu no posar etiquetes i explicar com és el nostre fill o filla. Si no fa petons, no diguem que no l’hi agrada fer petons, potser és millor explicar que potser avui no l’hi ve de gust. Si treu bones notes no diguem que és molt intel·ligent, expliquem que s’esforça molt per aconseguir-ho. I en última instància si no sabem que dir, no cal dir res, quan algú intenta etiquetar-los, la millor opció és dir als nostres petits i petites que ells són com han de ser i que ningú els pot condicionar, ni tan sols nosaltres.

Albert

etiquetes

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s