LES MIL I UNA NITS… INACABABLES…

[Puedes leerlo en castellano aquí]

Quan estàs a punt de ser pare tothom t’avisa: “Dormiràs molt poc!”. El que ningú t’explica quant temps estaràs dormint poc… Doncs a casa meva ja van quasi 4 anys dormint poc…

Si llegeixes llibres sobre la son dels infants (i no em refereixo a llibres cruels que maltracten psicològicament els nostres petits i petites amb l’única finalitat de guanyar diners) veus que costa molt temps arribar al que generalment es considera normal (és a dir, dormir tota la nit d’una tirada).

A casa creiem molt en els beneficis del collit, per tant dormim tots quatre en el mateix llit (bé, de fet son 3 llits de costat, entre els quals hi ha un desnivell, no buscat, molt divertit pel Max i l’Arlet). I no només creiem en els beneficis del collit, a més ens agrada dormir amb els nostres petits i no tenim cap pressa per què marxin.

El collit té molts avantatges (reforçament del vincles familiars, potencia l’autoestima dels petits, evita plors innecessaris, etc), però seria injust dir que no té desavantatges, i la principal és que quan un no dorm, no dorm ningú (menys el Max, al Max no el desperta ni un terratrèmol). I per què pot no dormir un dels nostres fills o filles? La llista és molt llarga, però els meus favorits són:
– Dentició – tots sabem que la sortida de dents és tan dolorosa que els adults no ho suportaríem, però ells, en la seva innocència infinita, volen compartir el seu dolor amb tu, però sobretot amb la mare, i si es dóna el cas de què encara fan pit, poden passar-se la nit mamant.
– Malaltia – Qualsevol malaltia farà que es despertin sovint, però especialment les que afecten una via de sortida del cos humà, llavors cada cert temps es despertarà amb tos, caca, vòmits, etc… I tu estaràs la nit en vetlla preocupat per si està bé o no (especialment amb el primer, amb el segon et relaxes una mica més)
– Malsons – Imagino que quan un és petit és molt difícil diferenciar el que és real del que és imaginació, i un malson es percep com quelcom real. Tranquil•litzar-los pot ser una tasca titànica.

I aquestes despertades no sempre són curtes, moltes vegades la solució implica aixecar-se i passejar pel menjador per adormir al petit o petita, sigui quina sigui l’hora i tinguis coses a fer l’endemà ben aviat o no. El que trigues a adormir-te tu quan ell o ella ja dorm és directament proporcional a l’estona que has estat adormint-lo/la i deixant passar un temps prudencial per què s’acabés d’adormir del tot.

En qualsevol d’aquests casos (menys si la malaltia perdura) ells es despertaran com una rosa, i tu en canvi estaràs mort, i amb la seguretat que t’espera un dia molt llarg… i si algú que no és pare o mare llegeix això pensarà “al final del dia arriba la nit i segur que pot descansar”, doncs no! No vols que arribi la nit, saps que es repetirà la situació i que demà estaràs una mica més mort!

Però no patiu, no dura per sempre, uns dies després quan comences a entendre per què una de les tortures era no deixar dormir i creus que és en aquella en la que moriràs, dormen quasi d’una tirada i tu descanses, i t’aixeques com feia temps no ho feies, i penses que val la pena no dormir unes nits si és pels teus fills.

Per cert, els nostres pares que són molt més savis que nosaltres, ens avisen que els fills no et deixen dormir tranquil fins als 20 aproximadament!

Albert