1

LES TRES CARES DEL JAVI

Quan vaig presentar aquesta secció del Nostre Petit Caos vaig parlar de dos encàrrecs. Avui us vull explicar com va anar el del Javi.

En Javi va veure que m’havia caricaturitzat a mi mateix per fer-me una foto de perfil, i sembla que l’hi va agradar i em va demanar la seva pròpia caricatura per canviar-se la foto de perfil. I com que no l’hi havia fet cap regal pel seu aniversari vaig pensar que seria una bona opció. Un dia que vam anar a comprar roba i els nens es van adormir al cotxe, mentre l’Ariadna anava a comprar vaig aprofitar, amb l’excusa de vigilar els nens, per començar a fer esbossos del Javi. Vaig descobrir que difícil és fer caricatures d’algú…

javi

Esbós del Javi

Un cop fet l’esboç, vaig passar a la digitalització. En vaig fer dos, una normal i l’altre amb detalls que savia que agradarien molt al Javi.

El resultat final, si no m’ha enganyat, l’hi ha agradat molt!

Mentre tant però, m’havia fet un altre encàrrec, aquest cop per 3 companys de feina que plegaven de la feina, dues d’elles dones! (el meu taló d’Aquil·les, de moment). Em va passar 3 fotos i vaig començar a fer esbossos:

I llavors la digitalització, amb el muntatge final, que s’estamparia a unes samarretes:

samarreta 2.jpg

El resultat final de com van quedar les samarretes:

foto

Segon m’ha explicat el Javi, el resultat ha agradat molt! Per tant, estic més que satisfet!

Albert

3

LA LOTERIA!

[Leelo en castellano aquí]

El Nadal ja quasi ha arribat, i amb ell la Loteria! Però no us vull vendre cap participació ni res per l’estil, us vull parlar d’un altra loteria, que fa menys il·lusió, però que quan ets pare et toca jugar, sí o sí. I em refereixo a les visites a Urgències!

Les visites són diferents segons l’edat, el sexe, la posició del fill, l’hospital, etc… Les variants són mooooltes

Quan ets pare primerenc, a la primera dècima de febre, corres cap a urgències, espantat, pensant que el teu fill o filla es morirà. Per sort, de moment, nosaltres no hem hagut de córrer per cops o ferides, però imagino que les preses són les mateixes… Amb el segon la cosa canvia. Estàs curat d’espant, i fins que no arribes al 39 no et mous del sofà. En qualsevol dels dos casos, quan arribes a Urgències comença el sorteig de la loteria!

Tots hem pensat, quan ens dirigíem cap a l’hospital: “l’hora que és, segur que no hi ha ningú!” i aquí va el primer premi de la jornada, hi haurà o no hi haurà una gentada? Oblida’t de ser l’únic, això és impossible…

El segon sorteig, el cribratge. Quin grau d’urgència atorgaran al teu fill? Per a tu, el teu cas segur que és el més urgent, i no comprens que per davant teu pugui passar gent que ha arribat més tard. Amb el temps t’adones que el teu fill o filla pot esperar si hi ha algun nen o nena que es troba pitjor.

Tercer sorteig, el doctor o doctora que et toca. Tots som humans, i tots tenim dies bons i dies dolents. Entenc que quan portes tot el dia de guàrdia el teu humor és molt volàtil i pot canviar d’un moment a un altre. Però també han d’entendre que els pares som patidors de mena i per nosaltres el nostre fill s’està morint i que per tant no hi ha res més important que la bona i eficaç atenció dels metges. Nosaltres hem estat de sort, tot i que sempre hi ha l’il·luminat o il·luminada que es queixa per què el teu fill no té res, o que et fot un moc per molestar-lo o fer alguna cosa mal feta. També hi ha el que et diu que mai s’és massa exagerat amb els fills i davant d’un dubte vagis al metge (i creieu-me que existeixen i s’agraeixen)

I aquí ve el premi gros de la nit… Les proves! Si estàs de sort i el teu fill no té res o quelcom molt evident, marxaràs cap a casa relativament ràpid. Però com dubtin, t’ha tocat la grossa i comencen les proves vàries! Crec que la que més es pot allargar és la prova d’orina… Pels que encara no l’heu “patit”, consisteix a posar una bossa rodejant el penis o vulva per recollir el pipi que facin els nostres fills, fins aquí sembla molt senzill, però clar, primer han de fer pipi… I això és el que és realment llarg. Amb febre tenen menys ganes de fer pipi i són tan petits que no els hi pot explicar que si fan pipi marxarem abans. Quan ja l’has fet un cop, i la tornes a fer un altre dia, ja l’hi treus el bolquer amb por, per si estarà ple… Amb sort estarà sec i l’hi posaran la bossa. Però cada 20 minuts l’hauran de canviar, amb el risc que entre canvi i canvi faci el desitjat pipi. Un cop tens el pipi (el nostre rècord són 4 hores esperant) t’has d’esperar als resultats que poden trigar una horeta més. Amb tot això esperes que et donin bones notícies i que et deixin marxar cap a casa. Estàs esgotat.

Un cop el metge dóna la visita per acabada, sorpresa! Encara quedava un premi, el diagnòstic! Si tens sort, marxaràs sabent que l’hi passa a la criatura, però em sap greu avisar-te, la majoria de casos els metges no saben exactament que l’hi passa al teu fill, i marxaràs tal com has arribat, però sabent que no morirà, per què t’hi hauran tranquil·litzat, o això hauran intentat.

Així que després de mooooltes hores, arribaràs a casa, mort de son o mort de gana depenen de l’hora, amb por de què totes les visites a urgències siguin iguals. Tranquil amb el temps et tornes un expert, marxes dinat i amb menjar a la bossa, o t’esperes a l’endemà al matí quan ja has descansat.

Albert

loteria

0

EL PRIMER

Us vull ensenyar la primer històrieta autoconclusiva de dues pàgines que he aconseguit acabar…

L’any passat em vaig apuntar a un curs de Domestika de còmic amb en Paco Roca, autor de los Surcos del azar, Arrugas, entre d’altres. El curs és online, i sorprenentment clarificador sobre com dibuixar una historieta.

A la primera calia pensar sobre que fer la història, ja que hauries d’investigar sobre el tema, i jo que en aquell moment estava a tope amb la paternitat vaig pensar que seria bona idea investigar sobre com tractar la mort amb els nostres fills.

D’aquí va sorgir la idea inicial i els primers esboços.

domestikaesboç1 domestikaesboç2

Aquí va venir l’estancament, però desprès de fer una classe de photoshop vaig trobar la motivació per acabar-lo.

El resultat final és aquest:

Domestika complet cat

Per cert, el resultat final és previ a tenir tauleta, i el traç està fet amb ratolí, que per si no ho heu intentat, seguir una línia amb ratolí és mooolt difícil. Més endavant potser el torno a fer amb tauleta, per veure si millora…

1

UN ALTRE GALÀXIA…

Doncs sí, al final m’he decidit i obro un nou apartat en aquest blog… I en què consisteix aquest nou apartat us preguntareu? Com haureu vist, quasi totes les entrades tenen un dibuix al final de la mateixa i aquesta era la condició que ens vam posar amb l’Ariadna, que si fèiem un blog, jo hauria de dibuixar quelcom a cada entrada, i així “m’obligava” a dibuixar, que és una cosa que m’agrada molt fer però que mai tinc (o tenia) temps a fer.

Fins al moment he complert la condició, exceptuant algun cas que s’ho mereixia. I durant aquest temps he dibuixat com feia temps que no dibuixava. Des de ben petit he anat fent dibuixos, als llibres del cole, a les revistes del cor, als diaris esportius… Però mai vaig creure que m’hi pogués guanyar la vida… Per això mai m’he format en dibuix (ve vaig anar a dues classes i per un canvi d’horaris no hi he pogut tornar…) i per tant crec que dibuixo tan bé com en se, i això vol dir agradar molt a uns i no gens a uns altres (jo mateix sóc a les dues bandes amb el mateix dibuix).

Vaig llegir molt el Jueves a casa, quan el comprava el meu germà gran i sempre pensava, “Com m’agradaria treballar d’això”, però no feia res al respecte… Més endavant, quan va néixer el Max, l’hi vaig comprar durant un any, per quan sigui gran pugui llegir la història des d’una visió còmica a través d’una revista d’humor… Amb l’Arlet també ho vaig intentar, però resulta que va passar tot allò de la portada del Rei, i vaig deixar de comprar-la…

També he sigut aficionat als còmics, primer als de l’Ibañez, també m’agradaven les aventures del Tintín, o les històries dels Gals més famosos… Però reconec que ha sigut de més gran que m’he aficionat de veritat als còmics i n’he començat a comprar (alguns cops compulsivament…). Un bon dia vaig descobrir un curs on line per aprendre a dibuixar còmic amb un professor de categoria, en Paco Roca, i tot per només 25€! M’hi vaig apuntar, i tot i que m’ha costat, al final he acabat la meva primera historieta autoconclusiva de dues pàgines…

Però gràcies a aquest curs he descobert que estava molt limitat de coneixements i materials, sobretot al que digitalització es refereix… No fa gaire vaig fer 31 anys i una amiga em va deixar una tauleta digital per provar-la, i al minut 1, vaig demanar pel meu aniversari una tauleta bàsica per començar a digitalitzar els meus dibuixos. I ara que ja la tinc puc dir que les tauletes digitals són un vici!

No sé on em portarà tot això, però sí que puc dir que tinc moltes ganes de recórrer el camí!

P.D.: Una setmana després de tenir la tauleta, ja tinc dos encàrrecs per fer dibuixos!!

Albert