NADAL

[Puedes leerlo en castellano aquí]

Fa fred (aquest any menys…), la gent camina estressada per les zones comercials, els carrers són plens de llums de colors fent formes poques vegades reconeixibles, sona música estrident cantada per nens i nenes que encara no han fet el canvi de veu, homes grassos vestits de vermell i amb barba llarga (no són hipsters) inunden els carrers, entre d’altres. Sí, ho has esbrinat, ha arribat el Nadal!

I no se a vosaltres, però a mi el Nadal m’estressa, i molt.

Arriba l’1 de desembre i comença el Calendari d’Advent, i com que som uns hippys i els nostres fills tenen dèria per les càries, no pot ser de xocolatina i per tant t’has de menjar el tarro per “fabricar” 24 sorpreses, 1 per cada dia fins que arriba el Nadal. Comencen a obrir sobres i com que no tot pot ser material, trobes unes notes escrites pels follets del Nadal que diuen que s’han de fer coses, i és clar, ho has de vestir per què als teus fills els faci il·lusió, més si el dia abans va sortir un playmobil sorpresa…

S’ha de muntar el pessebre, arbre de Nadal i decoració vària. I si creieu que un gat pot destrossar tot el que col·loques, l’Arlet us asseguro que és més destructiva. El pessebre, cada any diferent, per no repetir-nos. I sobretot fer-lo amb ells, que se’l sentin seu, però al cap de dos minuts han perdut l’interès. I l’arbre de Nadal, cada any més carregat…

Anar a buscar el Tió al bosc. Cada any són més grans i costa més sorprendre’ls. La col·laboració dels avis és excel·lent. Llavors toca alimentar-lo, primer recordar posar-li menjar i més important encara, que mengi!

Dinars familiars, un per dia pràcticament, on t’afarten de tot el que et puguis imaginar. Converses pujades de to pel consum d’alcohol. Vídeos i fotos de record. Sobretaules eterns.

I el pitjor de tot… Els Regals! No m’agraden els regals, ni fer-los ni rebre’ls. És molt estressant, tot el dia pensant què comprar a les persones que estimes, esperant no decebre ningú. Atent a qualsevol pista sobre que voldran, fent impossibles per anar a comprar regals sense ser vist. Amagar-los fins al dia D per què ningú els trobi i es trenqui la màgia. I Sobretot dissimular les cares de decepció quan tornen a regalar-te coses innecessàries.

Però tot aquests estres i odi al Nadal se’m passa quan hi ha dues personestes que al·lucinen cada dia. Al·lucinen per la quantitat de llums que hi ha al carrer. Al·lucinen per què un tros de tronc menja coses i després de maltractar-lo a cops de bastó et dona regals. Al·lucinen buscant els caganers de tots els pessebres que troben. Al·lucinen amb els fullets del Nadal. Al·lucinen amb els tres Reis de l’Orient, que en una sola nit reparteixen regals per tothom. Al·lucinen amb aquell regal que havien demanat i que l’hi han portat. I sobretot al·lucinen amb la Màgia del Nadal, i jo per fi gaudeixo del Nadal.

Albert

nadal

Anuncis

One thought on “NADAL

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s