LA MORT

[Puedes leerlo en castellano aquí]

Jo, ara fa uns 5 anys, era un inconscient i no tenia por a morir. Ets jove i fins a cert punt et creus immortal. Però a més, no crec que hi hagi res més enllà, quan et mors, t’apagues i ja està. Per tant de què preocupar-se. Si bé és cert que la mort de la gent que m’envoltava sí que em feia por.

Tot va canviar quan vaig conèixer una de les persones més importants de la meva vida, el meu fill gran en Max, i es va acabar de rematar amb l’arribada d’una de les altres persones importantíssimes a la meva vida, l’Arlet. D’ençà que sóc pare temo la mort, i molt. No és res fora del normal, tots, poc o molt, tenim por a la mort, i això no és negatiu, al contrari, potser ens fa viure més intensament.

Crec que quan un és pare, inclús quan et planteges ser-ho, pensa sovint en la mort.

Penses en la teva pròpia mort i el futur dels teus fills sense tu. No veure’ls créixer, no poder ajudar-los a superar-se, no poder gaudir els seus èxits i ajudar-los a aixecar-se després d’una caiguda. Tems que la seva vida entri en una dinàmica negativa pel fet de no tenir pare. També penses que la teva companya no ho podria superar, tot i ser molt forta, un cop així no pot ser fàcil de digerir. I pensar això fa molta por.

Penses en la mort de la teva parella, i t’aterra encara més, per què ella és el pilar de la família, i si la figura paternal és important, la maternal, no ho negaré, ho és inclús més. I tu estàs segur que no ho podries fer sense ella. I això encara fa més por.

Penses en la mort dels teus fills, i t’enfonses. Com podries viure sense la persona que t’ha canviat i que t’ha convertit en el que ets ara. Penses que el món és molt injust cada cop que un infant mor, i que si fos el teu no podries seguir vivint. Que la vida ja no tindria sentit. Són pensaments inevitables, ho veus per la tele i empatitzes, de sobte un pensament negatiu et ve al cap i ja penses el pitjor, o els teus petits es posen malalts, i ho portes a l’extrem. I això és el que més temo.

A més és un tema molt complicat de tractar amb ells. En Max, que és com un avi, ja ens ha plantejat si ell és morirà, i només té quatre anys! I clar no l’hi pots negar l’evidència, o almenys nosaltres no ho hem volgut fer, i creieu-me que va ser molt dur dir-li, sí fill, algun dia et moriràs, per sort encara has de viure molts anys.

De fet el moment més dur de la meva vida, i puc assegurar que el de l’Ariadna també, va ser quan acabada de néixer van ingressar l’Arlet per què no sabien que tenia. I en una situació com aquesta, et planteges el pitjor dels escenaris, i mai a la vida havia tingut tanta por com aquells dies.

Per això no em vull ni puc plantejar-me que es sent quan algú perd un fill o una filla. No pot haver-hi res pitjor en aquesta vida.

Per sort aquests pensaments són passatgers, seria impossible viure obsessionats amb aquest tema. I vius, vius al 100% per gaudir de la família. Per què com deia aquell “la vida pot ser meravellosa!”.

Avui no dibuixaré jo, avui vull compartir una vinyeta de l’Snoopy (bé, no sé si és de l’Snoopy o algú la va “modificar”). Crec que és la frase més optimista relacionada amb la mort que he llegit mai.

Albert

“Algun dia ens morirem, oi?”
“Sí, però la resta de dies viurem”

CXeytUaWMAAd3XP

Anuncis

One thought on “LA MORT

  1. Preciós. Jo també m’ho plantejo de vegades. De fet, mai havia plorat veient notícies de nens o parelles mortes dins que no vaig ser mare. Realment et canvia la perspectiva. Molt bon article i reflexió.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s